Sóc l’Ainara Amit Castillo i tinc 20 anys. Fa 18 anys, els meus pares, juntament amb dues famílies més van començar un projecte que ha anat evolucionant fins a convertir-se en el que avui coneixem com a Moixaina.

Al llarg de la meva escolarització, he fet un recorregut llarg per diverses escoles alternatives que contemplen l’educació viva, lliure i vivencial.

Des de molt joveneta, m’han apassionat el funcionament de les ments de les persones i les relacions humanes. I sempre m’ha agradat la canalla. Així que al juny de 2019, mentre acabava la meva formació a l’escola Brockwood Park School d’Anglaterra, fundada per Jiddu Krishnamurti -filòsof, pensador i educador hindú- pensava en quines opcions tenia per al curs següent. Uns mesos abans havia descartat l’opció d’anar a la universitat, almenys temporalment, ja que sentia que tenia ganes de fer alguna cosa més mans a l’obra, no tan teòrica -mai m’he avingut massa amb els estudis acadèmics-.

Va ser així com vaig tenir l’idea de fer de voluntària en algun projecte educatiu que em semblés interessant. I un bon dia Moixaina va venir al meu cap. Em vaig posar en contacte amb l’equip i de seguida vam poder coordinar-nos per poder-nos conèixer. Al setembre començava a anar a l’espai dos cops per setmana. Menys d’un mes més tard, feia falta algú que vingués cada dia a fer l’acompanyament de l’acollida de la primera hora del matí, i que pogués cobrir les substitucions necessàries que les educadores necessitessin i em van oferir de fer-ho.

De cop i volta vaig començar a estar diàriament a l’espai, acollint als primers infants que arriben d’hora al matí i alguns dies quedant-me tot el matí. Al començament em sentia bastant insegura ja que no tenia cap mena de formació prèvia en l’àmbit educacional (a part de la convivència amb els meus germanastres petits i amb altres infants que formen part de la meva vida), però ho vaig viure també amb moltíssima il·lusió. Avui puc dir que sóc immensament feliç de tenir l’oportunitat de treballar en un espai tan màgic i amb un equip de persones tan agradables, càlides i honestes.

Per mi Moixaina és una mena de bombolla de calma on res és massa greu. Estar allí em fa sentir segura i en pau. M’omple poder observar els més petits fer els seus descobriments i viure les seves aventures, i acompanyar els conflictes que sorgeixen diàriament i dels que em penso que n’aprenc tant o més que ells. Molt sovint em trobo que em fan de mirall i em fan veure coses de mi mateixa que mai m’havia parat a observar. Em sembla que, al final del dia, educadors i infants aprenem tots els uns dels altres en igual quantitat. És una feina que pot arribar a ser esgotadora, però alhora és sempre infinitament enriquidora. Moixaina és un aprenentatge diari i incessant.

Actualment estic enmig del procés de fer la formació d’educació viva que s’ofereix a l’escola El Roure, una experiència que també està sent tot un aprenentatge i que sento que complementa molt bé les meves vivències a Moixaina.