Em dic Verónica Parro Sánchez, tinc 39 anys, sóc mare de dues filles i un fill, i des de fa dos anys treballo com a educadora Moixaina. També acompanyo processos de maternitat, embaràs i postpart, de forma individual i en grup.

La maternitat em va portar a un lloc de transformació i creixement personal que va significar un canvi de rumb també en el camp professional. Vaig formar-me en escola viva i activa; en acompanyament emocional a la infància; així com en acompanyament a l’embaràs i postpart, com a lloc del que parteix la cura a les nostres filles i fills i la seva salut. M’he format com instructora de Yoga en l’embaràs i la criança; Mindfulness, Educació Transpersonal i Terapia Gestalt.

Vaig arribar a Moixaian al desembre del 2012, com a mare, acompanyant a la meva filla i el meu fill.

El meu fill petit, en aquell moment, transitava per allò que anomenen TEA. Nosaltres no hàviem volgut etiquetar-lo, sabíem de les seves particularitats, els seus dons i la seva preciosa sensibilitat, i ens feia sentir més còmodes vivenciar l’experiència sense donar-li un nom; aprendre com ell necessitava ser mirat i cuidat. En el camí hi va haver molt d’aprenentatge, molt assaig i error, molta equivocació, culpa i acceptació de tot lo anterior. Finalment, a la base de tot, amor i integració.

Vàrem buscar un lloc on ell pogués fer el seu procés d’una forma lliure i relaxada. Moixaina va ser el punt d’inflexió, una meravella per al nostre fill, per la nostra familia i per a mi a nivell personal i ara professional. Va ser el lloc on vam poder Ser, sense més expectatives.

Avui, el meu fill, té gairebé 11 anys i ni rastre de trets ni “espectres” al seu voltant. La seva saviesa interna, capacitat de resiliencia, acompanyament terapeutic no invasiu i un entorn favorable com Moixaina, van ser, son, part d’aquesta història.

Els dos últims cursos he acompanyat a la meva filla petita a Moixaina a la vegada que treballava com educadora, cosa que ha estat tot un repte. Ha evidenciat la gran diferència que hi ha entre acompanyar als teus fills i filles i als altres nens i nenes. Le emocions que se’ns desperten des d’un lloc o des d’un altre, i com el nostres petits ens posen al davant aquelles coses en les que ens cal madurar.

Per a mi és molt imporant que poguem estar atentes i atents a allò que ens va passant, per d’aquesta manera ser capaços observar la seva verdadera essència i necessitat,així com donar-los l’espai per a que facin el que sigui que hagin de fer, en aquest món tan boig en el que vivim.

Em declaro a favor de la cura al naixement, a la infància i a la familia, com a base d’un sistema sa per a les criatures, per a que es converteixin en adults el més sans i lliures que sigui possible.