Filosofia

 

 

Els eixos de Moixaina son les relacions i els materials.

Els educadors acompanyem l’aprenentatge de la gestió emocional posant el focus en el respecte pel nen i els seus processos de desenvolupament.

Les dinàmiques diàries s’acompanyen de forma no directiva, preparant espais en els que les activitats sorgeixen de forma espontànea i segons l’interès dels petits. Els jocs s’organitzen lliurement, de forma individual o en grups segons el moment.

A Moixaina considerem de vital importància que allò que anomenem “autonomía” no impliqui una elecció forçada entre els nous interessos i la natural dependència de la primera infància. Les famílies que entren a Moixaina es comprometen a que els seus petits siguin acompanyats com a mínim fins que es quedin a gust i amb la confiança necessària. Els pares i mares sempre són benvinguts a l’espai i la presència de grups d’adults es considera un material de gran riquesa educativa.

Sempre amb la premissa de la naturalitat i d’atendre les necessitats dels nens, els acompanyants posem atenció al to de veu i posició del nostre cos, propiciant un ambient relaxat en el que els petits siguin els protagonistes i tots tinguem la sensació de poder escoltar-nos a nosaltres mateixos.

Creiem en el respecte per l’autorregulació i la relació de cadascú amb el seu propi cos, per això no forçem ni ajudem a pujar o baixar dels llocs, a menjar aliments, a compartir jocs, a tapar-se o destapar-se…

 

A Moixaina es pot escollir fer moltes coses, però també hi ha normes que hem decidit els educadors per tal de cuidar el material, el grup i la nostra filosofia i que defineixen els límits del nostre espai, activitats i forma de relacionar-nos; tant per als nens com per als adults.

Els conflictes són una part imprescindible (i inevitable) de l’aprenentatge vital i a pesar de que ens desperten emocions complexes de gestionar, no els jutgem negativament. El nostre objectiu es respectar al màxim el conflicte entre dues o més persones, aprendre a acceptar allò que està passant, mirar-ho com a part d’un procés en moviment, qüestionar la nostra pròpia visió “d’allò just” i “d’allò injust” i  intervenir només quan les forçes estàn desequilibrades. Quan ho fem, busquem la manera de crear l’espai per tal de que ambdues parts expressin el que volien i facilitant que amb les paraules es pugui arribar a un enteniment, pacte o acceptació de la norma si és el cas.

Totes les emocions són igual de vàlides, treballem per reconèixer-les, acceptar-les i aprendre a comunicar-les sense fer mal. Considerem de gran importància posar atenció en com usem el llenguatge i solem treballar aquest tema amb les famílies.  Per exemple durant les reunions individuals que fem sempre que sigui necessari i en les reunions pedagògiques quinzenals en les que abordem en grup diferents temes de l’acompanyament.

Les mares, pares i bebés, tenen espais per a ells, on poder parlar i compartir, i on els petits poden acostar-se sempre que ho necessitin o en tinguin ganes. Els adults presents a l’espai es comprometen a respectar el procés dels nens durant l’activitat de Moixaina, situant-se com a observadors i deixant que siguin ells mateixos juntament amb els educadors qui resolguin les situacions concretes que es van presentant durant el dia.