Em dic Laia Casals Escardó, tinc 42 anys i vaig néixer a Reus. Des de fa 14 anys codirigeixo Moixaina al costat de l’Ester Adrover, sóc artterapeuta, educadora i mare de bessons.
El camí de la meva formació comença amb les especialitats d’educació artística i imatge a la facultat de Belles Arts de Barcelona.
Durant 5 anys vaig treballar com a atrezzista per a publicitat i cinema, fins que als 27 anys vaig decidir tancar aquesta etapa per buscar una feina amb la que poder créixer a través dels anys i amb la que sentir que la meva energia servia per canviar una miqueta aquest món.
Va ser llavors que l’Ester, amiga i companya de pis, va conèixer Moixaina, una escoleta amb una mirada molt revolucionaria sobre la infància i sense parets (es desenvolupava íntegrament en espais públics, el bosc i la platja). Em va semblar una aposta molt valenta, que intentava canviar les coses des de l’arrel, enfocant l’educació des de la confiança, la llibertat i el respecte cap a la persona. Va ser impossible no entusiasmar-se i finalment vam acabar agafant-ne el relleu. Va ser així de senzill, Moixaina va picar a la porta i nosaltres, una mica “a la brava” ens vam llançar a la piscina.
Va tocar aprendre molt, qüestionar-se molt; allà va néixer per a mi una nova manera de mirar les relacions, la comunicació i els conflictes, també la certesa de que cadascú ha de ser el protagonista del seu procés de vida i que l’educació ha de ser un agent que potenciï i no que entorpeixi el contacte amb un mateix.
A la vegada que iniciàvem aquesta grana aventura, vaig formar-me durant quatre anys com a artterapeuta d’orientació psicodinàmica, al Màster d’Aplicacions Terapèutiques de l’Art de la UB (a l’escola Metàfora), reunint d’alguna forma els meus grans interessos: la psicologia, l’art i la pedagogia.
Des de llavors he acompanyat diversos tallers en grup d’artteràpia, sempre relacionats amb la reflexió pedagògica, l’acompanyament de processos creatius i la familia. Actualment acompanyo un grup de mares.
Una altra de les grans fonts d’inspiració a l’hora de treballar, han estat els processos terapèutics propis, primer des del psicoanálisis i després des d’un abordatge més corporal, reichià i amb EMDR. També he participat durant dos anys en un cercle de Somnis amb Jordi Borràs, on usàvem el material oníric per abordar el treball personal. Crec que passar per l’experiència de ser acompanyat als racons d’un mateix és quelcom imprescindible per a qualsevol persona que treballi en el nostre àmbit.
Als 39 anys, després de 12 exercint com a educadora, vaig ser mare de bessons, després d’un llarguíssim i dur procés que em va dur moltes aventures mèdiques i a transitar el camí de la reproducció asistida. La meva accidentada arribada a la maternitat m’ha portat canvis poderosos a nivell personal i m’ha renovat la mirada sobre les famílies, fent-la molt més flexible, complexa i humil.
Al 2009 vaig obrir un grup de criança: el gèrmen del que ara és Minimoixaina, un projecte amb l’objectiu de créixer i fer arribar l’energia de Moixaina a les families desde l’inici, acollint i cuidant des de l’embaràs i durant els tres primers anys de criança. En aquest viatge m’acompanya la Madilé Diaz.
Al juny 2020 he realitzat el “Curs de psicologia perinatal. Comprensió profunda i intervenció en infertilitat, gestació, part i puerperi” impartit per Sabina del Rio, a Psimàtica, Aula Virtua, un complement valiós per aquesta nova etapa professional.
En aquests moments a part d’estar al costat de l’Ester com a codirectora, faig tasques de suport a la cooperativa, i m’encarrego de la publicitat i presència a les xarxes. Al setembre de 2020 també inicio l’aventura des de l’altre cantó: vivenciar Moixaina no com a educadora sinó com a mare dels meus fills, cosa que m’emociona molt.
Les criatures, les families i treballar en equip amb els educadors i educadores han estat i son una font inesgotable d’aprenentatge, que ens obliga a revisar-nos constantment. Sovint sento Moixaina com una gran travessia que t’enfrenta a tot tipus d’experiències, algunes de molt difícils. Cada una d’elles ha anar forjant la personalitat del nostre projecte i m’ha permès descobrir quina és la meva forma particular d’acompanyar i en part, de viure.
Veure el jardí ple de criatures desplegant el seu potencial, alegria i espontaneitat, l’agraïment de les families per oferir-los aquest espai i creure profundament en allò que faig, em dóna la força necessària per continuar en aquest vaixell amb l’esperança de que el meu granet de sorra contarà.